En Pólvora. Àngel Guimerà. Versió de Sergi Belbel. Proa Edicions. 2006.

En Pólvora s’encén de seguida i està disposat a tot per l’amor a la Taneta. També és total l’odi cap a la burgesia que oprimeix la seva classe social. 

Una escalada de passió i violència que va augmentant a mesura que va avançant la història i que és una delícia de llengua viva. 

“VILETA: Bé, al vostre temps no hi havia màquines. 

GORI: Però filàvem més prim, vet-ho aquí. 

VILETA: Si ja ho sabem, Gori, lo que fèieu aleshores els obrers era cantar als goigs de sant Prim. Bé si us vestíeu com nosaltres, i puro i cafè els diumenges. 

GORI: Doncs no dieu que esteu tan malament? (al Vailet) Qui els entén en aquestos. 

RAMON: Veureu: nosaltres no ho hem estat de malament sinó que voldríem que tothom estés bé. 

GORI: Sí, els pagesos: d’ells sí que no us en recordeu gens ni gota. 

VILETA: Prou que ens en recordem. 

RAMON: És que nosaltres voldríem aquell temps en què l’amo, més que amo era company del treballador. 

 GORI: Sí, bé. Però ara ni ells són ells, ni nosaltres som nosaltres”. 

Aquest volum de cent trenta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que has llegit d’una revolada i que t’ha agradat escoltar el català d’abans de la guerra civil”.