Josep-Ramon Bach. Secreta dàlia. 15.

Estimo la pell
dels dies tristos.
I la geometria opaca
dels finestrals closos.
Amb un cafè exprés
(on amarguen ametllons
i afloren aromes denses),
formulo el desig
de sentir-me còmode.
M’aclofo al sofà
i em trec les ulleres.
Feliç, inicio
una partida de daus.

Biël Barnhills · Josep-Ramon Bach. Secreta dàlia. 15.