Josep Carner. Segon llibre de sonets. Els tudons de Cornudella
Mouen les fulles ab dolçor may vista
els oreigs de la posta qui murmuren;
els claps de pins estranyament fulguren
y el riu s’esmuny per la fondaria trista.
El sol, tot sangonent, avans d’anarsen
besa l’aspre quietud de les Gritelles;
el cel exhala un sospirar d’estrelles
y les grans vermellors s’esfilagarcen.
Y en aquell’hora, de les serres brunes
de solitut inmensa, baixen unes
llargues bandades de tudons sorruts.
Y an aquell’hora esplayen cada dia
—oprimits sordament per l’agonía—
llurs selvatges amors inconeguts.
Etiquetes de comentaris: Josep Carner
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home