Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia.
La seva cambra sí em té enamorat!
¿On és l’espieta que l’amor ens priva?
Il·lustració Josep Guinovart
Etiquetes de comentaris: Joan Salvat-Papasseit
![](https://resources.blogblog.com/img/icon18_email.gif)
![](https://resources.blogblog.com/img/icon18_edit_allbkg.gif)
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home