19 de desembre del 2023

La Cavalleria Roja. Isaak Bàbel. Traducció de Monika Zgustová. Edicions 62. 1986.

A partir de les notes i dietaris que el seu autor va escriure participant en diverses campanyes bèl·liques, mostra la inhumanitat que contenen totes i no pas les vanagloria.
També hi fa vessar dolls de poesia.

“El poble flotava i s’inflava, la purpúria argila rajava de les seves enutjoses ferides. Damunt meu va refulgir la primera estrella i es va enfonsar en els núvols. La pluja va fuetejar els salzes i va esdevenir més feble. El vespre alçà el vol cap al cel com una bandada d’ocells i la fosca va plaçar sobre mi la seva humida corona. Les darreres forces em van abandonar, vaig caminar endavant mentre suplicava al destí que em concedís la més senzilla de les habilitats: l’habilitat de matar un home”.

Aquest volum de dues-centes tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que es poden llegir com una novel·la encara que se suposi que és un recull de contes”.


Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula