Pallassos i monstres. La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Albert Sánchez. Edicions La Campana. 2000.

Una de les moltes nefastes conseqüències de la colonització europea —és a dir, de la postcolonització— del continent africà fou el sorgiment de dictadures. A tall d’exemple aquestes vuit. 

“Què és un tirà, al cap i a la fi, sinó algú que es pren la seva persona massa seriosament? De manera sistemàtica, el dèspota intenta que els seus súbdits i els ciutadans del món sencer comparteixin aquesta visió grandiloqüent d’ell mateix. Organitza grans concentracions d’homenatge, s’envolta d’aduladors, omple les parets d’eslògans auto-glorificadors. L’atmosfera que crea és tan asfixiant que a la població només li queda una arma: la ironia, que fa banals totes les pretensions de grandesa”. 

Aquest volum de dues-centes trenta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens fan cercar altres llibres, que ens fan cercar altres llibres, que ens fan cercar altres llibres, si no és sempre això el fet de llegir”.