Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Jordi Coca. Ensiola Editorial. 2019.

Transcripció de les entrevistes Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Pòrtic, 1971), Oblidar i caminar (Serra d’Or, 1982) i El cor de la màgia (Serra d’Or, 1992). S’hi mostra un Brossa sense inetermediaris, directe i clar.

“Com que camino molt, i a més m’agrada que les sabates no m’estrenyin, la veritat és que les faig malbé aviat. Les aprofito fins que la sola comença a caure i després vaig a can Segarra i en demano unes d’iguals. Per cert, que la dependenta sempre em clava una bronca: Però no li fa veronya anar així?, em diu. I el mateix passa amb les camises. Això no és cap problema. Reconec que si tothom fes igual seria una catàstrofe per a la societat de consum. Però potser se la mereix. Seria una catàstrofe positiva. Si has trobat una cosa que t’agrada, per què l’has de deixar?”.

Aquest volum de cent vint-i-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que els escoltes més que els llegeixes”.