Quadres de viatges. Heinrich Heine. Traducció de Joan Fontcuberta. Edicions 62. 1983.

L’autor aprofita l’explicació dels seus viatges [aquest volum n’és una petita mostra] per dissertar sobre El Quixot, criticar el romanticisme —per la seva vinculació amb el feudalisme— però també i molt les religions i el despotisme de les monarquies.

“Ignoro quant de temps tolerarà Déu encara que els frarots el facin passar per un espantall enutjós i guanyin diners a costa d’ell. Però, no m’estranyaria llegir un dia a l’escrit d’un corresponsal imparcial d’Hamburg que el vell Jehovà adverteix a tothom que no es creguin a ningú que parli en el seu nom, sigui qui sigui, ni tan sols el seu fill. Estic convençut, però, que amb el temps veurem com els reis no voldran presentar-se ja a fer el titella dels seus nobles menyspreadors, trencaran l’etiqueta, s’evadiran de llurs parades de marbre i es desempallegaran indignats de les andròmines radiants destinades a impressionar el poble: la capa vermella, que intimidava per la seva semblança a la del botxí, la corona de diamants, que li tapava els orelles per barrar-li la veu del poble, el ceptre d’or, que li havien posat a la mà com a símbol aparent de sobirania. I els reis, alliberats, seran tan lliures com els altres homes i caminaran lliurement entre ells i sentiran lliurement, es casaran lliurement, manifestaran lliurement llurs opinions, i aquesta serà l’emancipació dels reis”. 

Aquest volum de dues-centes seixanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que tenia ben apartats fa temps per llegir i que, finalment, s'ha fet d’una revolada”.