Com vaig buidar la casa dels meus pares. Lydia Flem. Traducció de Josefa Contijoch. Lleonard Muntaner. 2009.

La importància de les coses, lligades sempre a un temps i a unes persones determinades, les quals desperten en nosaltres connexions de nosaltres amb nosaltres mateixos i amb els altres.

“Reconciliar-se amb els morts, esperar la serenitat del record, requereix el lent sediment del temps. S’han de repetir les estacions, una rere l’altra, i la vida, pas a pas, gest rere gest, prevaldrà sobre la mort. Si travessem el temporal dels sentiments sense excloure’n cap, per viu o vil que sembli, si donem el consentiment a allò que ens passa per dintre, pot badar-se una nova lleugeresa, un renéixer després del diluvi, una primavera personal. Encara que aquesta doble pèrdua resti endins, escandalosa i irreparable”.

Aquest volum de cent cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va regalar l’estimada Josefa Contijoch i penses que sempre els que tradueixen són autors també de l’obra traduïda, vulgues no vulgues”.