25 de maig del 2022

Joseba Sarrionandia. Hilda dago poesia? Goizaldeko umeak.


Funtzionarioak zelatan ditugu beti:

bazterretik jarraitzen digute patioan,
atzetik jarraitzen digute komunera,
aurretik jarraitzen digute bisitara,
ateko mirillatik zaintzen gaituzte zeldan
eta gure loa ere zelatatzen dute.
Ezin haiengandik alde egin ez patioan,
ez komunean, ez bisita
kabinan, ez zazpigarren loan.
Euskaraz da gure territorio libre bakarra.

Euskaraz solasean hasiz gero
hara hor funtzionario bat berehala
ezkutuka gure ondora datorrela.
Ziur ez duela deus ulertzen,
baina bertan geratzen da zelatan,
espioi filmetako espioiaren moduan.
Dena dela, guk ez diogu euskarazko
lehen ikasgaia ere emanen.
Oharkabean bezala dio gutako batek:
"Emukatup tab kogaid erug naedlakezta
ae neztidnufnok nugud".

Traducció d’Ainara Munt Ojanguren

És morta la poesia? Fills de la matinada. Territori lliure.

Tenim sempre els funcionaris a l’aguait:
al pati, des d’un racó, ens segueixen,

quan anem al lavabo ens persegueixen,
quan tenim visita ens precedeixen,

ens vigilen per l’espiell de la porta de la cel·la
i també ens controlen el son.

No ens en podem desempallegar,
ni al pati, ni al lavabo, ni a la cabina

de visites, ni al setè son.
L’eusquera és el nostre únic territori lliure…
Comencem a conversar en eusquera
i ja tenim un funcionari acostant-se’n

immediatament, dissimulant.
Segur que no entén un borrall,
però es queda aquí, alerta
com un espia d’una pel·lícula d’espies.

En tot cas, no serem nosaltres que li donarem
la primera lliçó d’eusquera.
Distretament, un de nosaltres diu:
*Minet un llif ed atup la ererrad, Maiva is le menofnoc.

*algunes persones desenvolupen l'estranya habilitat de parlar invertint les lletres, mot a mot. Entre els presos, particularment, hi ha qui no està mancat de temps per fer-ho




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula