19 de maig de 2022

Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (I). El Vuit-cents. VV.AA. Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona. 2018.

Cinquè volum que explica amb noms, textos i moviments la represa de la llengua catalana al tombant del segle XIX i els fonaments del que seran els inicis del segle XX.
“Amb tot, Riera i Bertran avisava (a La Renaixensa, 1871) que [Fins que la classe treballadora (no) estiga interessada, per instint i per reflexió, en lo moviment catalanista, no devem cantar victòria]. Riera advertia bé que la cultura del catalanisme, i dins seu el catalanisme literari, no era sinó un aspecte de la cultura lletrada burgesa del moment. I els èxits evidents de la premsa i el teatre que celebrava Sardà eren d’una índole diferent: eren els d’una incipient indústria del lleure que actualitzava els usos de la cultura popular tradicional —l’arrelada en la tradició oral, de carrer, d’agitació i combat, folklòrica, festiva, irreverent ([carnavalesca], segons el clixé popularitzat per Bakhtin)— i els conformava als d’una incipient cultura de masses”.
Aquest volum de sis-centes vint-i-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit de dalt a baix i no n’hem fet pas un ús de consulta com potser pertocaria”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula