L’home és el tot. Gaziel. Editorial Selecta. 1968.

El periodista torna l’any 1.956 a la ciutat de Florència, molts anys després d’haver-hi estat, per assistir al XIV Congrés de la Unió Internacional d’Editors. De fet, però, s’escapa sempre que pot i revisita uns espais que el tenen ben enamorat per explicar-nos-els.

“Llavors ha tornat a venir-me, com un ocellot nocturn, aquell pensament negre que ahir va assaltar-me a dalt de l’avió, mentre travessàvem volant la Roma antiga: l’horror de veure com el temps ho destrueix tot, fins les obres humanes més sòlides, les que nosaltres, massa sovint, qualifiquem d’eternes. I em demanava —tot sentint tan propera la seva remor vital— si aquesta Florència única també passarà, com ha passat aquella que semblava tan forta. La resposta dolorosa m’era tan evident, que no calia formurar-la”.

Aquest volum de dues-centes cinquanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest periodista que t’agrada tant i tant poc que es coneix a casa nostra”.