Oliver Twist. Charles Dickens. Traducció de Pau Romeva. Edicions Proa. 1929.

Vicissituds d’un orfe a l’Anglaterra del segle XIX on regnen les desigualtats socials, l’explotació infantil i els maltractes a tort i a dret cap als més dèbils. Dickens ho explica i ho explica bé tot i que ho endolceix cosa de no dir.

“Oliver s’aixecà el matí següent més coratjós, i anà a les seves usuals ocupacions matineres amb més esperança i plaer del que havia conegut durant molts dies. Els ocells tornaren a ésser penjats perquè cantessin en els seus antics indrets, i les més oloroses flors silvestres que es pogueren trobar foren aplegades una vegada més per alegrar a Rosa amb la seva beutat i fragància. La melanconia que als ulls tristos del noi semblava planar, dies passats, damunt cada objecte, per bells que fossin, s’esbargí per encant. La rosada semblava espurnejar més brillantment damunt les verdes fulles, l’aire remorejava entre elles amb una més dolça música; i el cel apareixia més blau i més clar. Tal és la influència que la condició dels nostres pensaments exerceix fins damunt l’aparença dels objectes exteriors. Els homes que es miren la natura i els seus semblants, i criden que tot és negre i ombrívol, tenen raó; però els ombrívols colors són reflexions de llurs propis ulls i cors biliosos. Les reals tintes són delicades i necessiten una visió més clara”.

Aquestes cinc-centes setanta pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que tenia entre cella i cella que volia llegir i no trobava mai el moment”.