5 de maig de 2021

Perejaume. Pagèsiques.


Avui fa un cel amb la vermellor forta. La pintura té com unes ganes d’acabar, com un regust de massa tard. Surto del taller i em creuo amb els pigments que tornen de pintar un cel amb la vermellor molt forta.
Els arbres, en canvi, com que la pintura els creix per dintre, de mica en mica es van tornar exactes. Corregeixen i broten i porten la saba cap a les seves possibilitats més plausibles i verges, fins el punt que bé podríem parlar del fer seu com d’una llarga experiència artesanal, d’una molt provada destresa.
A banda de l’experiència d’obra, d’haver estat ja obra, que alguns d’ells podien tenir, em mirava els arbres del taller estant; hauria volgut pintar com ells però no en sabia, ni tampoc en sabia aprendre. Per més que els sentia pintar-se amb tanta exactitud, no en podia aprendre. Mai no en sabria com ells. Els podia copiar, sí, però la meva pintura no en sabria mai tant com la d’ells.



Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula

2 Comments:

Blogger Marcel Badia said...

I like it

10 de maig, 2021 13:32  
Anonymous Eduard said...

En Perejaume és dels bons. Com a poeta i com a pintor.

20 de maig, 2021 00:56  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home