13 de maig de 2021

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Josep Pla. Edició de Francesc Montero. Edicions Destino. 2017.

Inèdit que segueix l’estela traçada de El quadern gris, Notes disperses, Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol. L’apunt dietarístic, l’opinió, la descripció del paisatge, el desplegament de la quotidianitat o de la psicologia humana.
“De vegades em fa un gran efecte de pensar en la quantitat de dies, de setmanes, que prenc ni un aperitiu, ni un conyac, nin un whisky. Els aperitius, els vaig deixar el 1957 perquè em feien molt de mal. El conyac, el 1959. Per falta de diners no he tingut mai, en aquests últims anys, accés al whisky —bo, s’entén. Durant tot aquest període de dictadura franquista només s’han pogut veure coses infectes, d’ínfima categoria. El vi espanyol, fins i tot el de la Rioja, no té cap importància. És un vi que no es pot prendre mai sol: sempre s’hi ha de menjar alguna cosa. Els conyacs andalusos no tenen res a veure amb els conyacs autèntics; són una cosa destructiva. Els xampanys catalans són contraris al benestar humà elemental i normalíssim. La gent del país beu aquest líquid perquè aquest és un poble sobri i, per tant, aspira, de vegades, a estar malament. És fatídic”.
Aquest volum de dues-centes setanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit amb l’avidesa del neòfit”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula