11 de gener de 2021

La natura exposada. Erri De Luca. Traducció d’Albert Pejó. Edicions Bromera. 2019.

Senzilla i bonica història d’un escultor a qui fan un encàrrec que li ocupa l’ànima. I coneix una dona. I ha de marxar del seu poble. 
“De nit, als pensaments els agrada canviar de rumb. El cervell buit és com un prat perquè hi pasturin tranquil·lament. Entre les branques de la Via Làctia apareix la silueta del crucificat. El que es mor, no nota que es mori ell mateix, sinó que sent morir el món, les persones que l’envolten, els dies, les nits, els planetes, els mars. El que es mor nota que s’apaga l’univers fora d’ell mateix. És el dot de misericòrdia que rep cada mort, que dissol la desesperació dins la immensitat de totes les extincions. Veig un cometa que esquitxa l’aire i s’apaga de seguida. Devia fer milions d’anys que viatjava abans de desfer-se a miques roents contra una atmosfera, ara. Ara. Acabo d’assistir a l’esdeveniment més antic que conec. Ara és, per un moment, una paraula gegantesca”. 
Aquest volum de cent seixanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va regalar el seu traductor, vas llegir en dos dies i que ha entrat en un pou que encara no sé dir”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula