16 de desembre del 2020

Lluís Calvo. L’espai profund. Presències.


Arrenglerar pedres
dins el bosc.
Cantar el romanço
que ningú no escolta.
Buidar el torrent
a poc a poc.

Accions inútils,
gratuïtes, supèrflues,
sempre per a ningú.

Aquest Ningú
que ho omple tot,
amb milers de presències.


Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula

1 Comments:

Anonymous Eduard said...

M'ha encantat aquest poema. Gràcies per fer-me'l descobrir.

15 d’abril, 2021 16:15  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home