Lluís Calvo. L’espai profund. Presències.
Arrenglerar pedres
dins el bosc.
Cantar el romanço
que ningú no escolta.
Buidar el torrent
a poc a poc.
Accions inútils,
gratuïtes, supèrflues,
sempre per a ningú.
Aquest Ningú
que ho omple tot,
amb milers de presències.
Etiquetes de comentaris: Lluís Calvo
1 Comments:
M'ha encantat aquest poema. Gràcies per fer-me'l descobrir.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home