14 d’octubre de 2020

Cartes d’un polemista (1907-1973). Eugeni Xammar. Quaderns Crema. 2019.

Correspondència amb amics i coneguts escrita des de diversos països del món, llocs on Xammar visqué i treballà, lluny del seu país però sempre amatent a tot allò que hi passava.

L’edició i el pròleg va a càrrec d’en Xavier Pla i l’epíleg de l’Amadeu Cuito.

“A Manuel de Pedrolo

Sr. Manuel de Pedrolo

Barcelona

7 d’abril de 1967

Distingit i senyor amic,

No ens hem vist gaires vegades, potser només una, que recordo perfectament, quan l’enyorat Rafel Tasis ens va presentar la seva botiga, arribat jo feia poc dels Estats Units. Però el nom de vostè, per la seva obra i les seves obres, se m’ha fet sovint present aquests anys, com el d’un català al servei per damunt de tot de Catalunya. Així, per exemple, en el darrer número de Serra d’Or, amb el seu article sobre el bilingüisme. Article molt bo per la seva tesi, que em sembla irrefrutable, però més encara per seu to, que és el to del patriotisme, un to que, per cert, no ressona tan sovint com jo voldria —i convindria.

Un català de mèrit, com és el cas de vostè, que no es preocupi massa pel budisme zen ni de les teories de Roland Barthes sobre el cinema i pari esment a les amenaces contra l’existència nacional de Catalunya és un fenomen massa important perquè un vell catalanista com jo el deixi passar sense un mot de solidaritat. El tàcit conformisme d’un gran ramat, d’un ramat (és el mot) massa nombrós d’intel·lectuals catalans, conformisme dissimulat només per la seva ignoscència, és un espectacle trist. Quan se sent la veu de l’excepció, cal estar amatent a saludar-la. És el que jo em permeto fer en aquestes ratlles.

Una cosa voldria precisar. No em prengui per un pessimista. Cada dia estic més convençut que les coses de Catalunya faran un tomb, i quan el facin (com més aviat millor i sigui com sigui), el poc gruix de les aparences presents deixarà meravellat a tothom.

No voldria haver abusat de la seva paciència, i li prego que em cregui molt devotament seu.

Eugeni Xammar

Hotel Europa

Granollers”.

Aquest volum de cinc-centes noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vam comentar al Casino de Vic amb en Xavier Pla i l’Amadeu Cuito i que en gaurdes un bell record”.

 

 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula