19 d’abril del 2018

Anuari mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2016-2017. Pol·len Edicions / Grup de Periodistes Ramon Barnils. 2017.

Vist que la premsa lliure ja només es pot exercir des del twitter [o ni això!] perquè els grans grups de comunicació estan lligats a l’intocable poder econòmic, es fa imprescindible de llegir aquest variat recull de tot allò que s’ha dit amb la boca petita o que directament s’ha callat de forma premeditada. 
Un oasi de periodisme d’investigació que no ens fa perdre tota esperança.  

“Entenguem per intermediació la funció fonamental que dóna sentit al periodisme, la d’observar el fet, interpretar-lo, contrastar-lo i, després, difondre’l. És la manera clàssica, o no tan clàssica, de donar l’oportunitat al lector de disposar d’una informació valorada per professionals, d’evitar que arribi tal com pretén el polític, el partit, la institució. Sense intermediació no hi ha possibilitat de jutjar el fet, sense intermediació es facilita la manipulació, sense intermediació mor el periodisme i guanya la propaganda. Sense intermediació el missatge arriba a l’opinió pública contaminat per la mateixa voluntat de l’emissor, en algunes ocasions perversa i, sens dubte, innocent”. 

Aquest volum de cent cinquanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló “llibres de periodistes que fan de periodistes i no de transmissors del poder de torn”.








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula