Walt Withman. reduccions 107. Uncollected poems.

[I AM THE POET]

I am the poet of reality
I say the earth is not an echo
Nor man an apparition;
But that all the things seen are real,
The witness and albic dawn of things equally real
I have split the earth and the hard coal and rocks
and the solid bed of the sea
And went down to reconnoiter there a long time,
And bring back a report,
And I understand that those are positive and dense every one
And that what they seem to the child they are
[And the world is no joke,
Nor any part of it a sham]


Traducció de Jaume C. Pons Alorda

[JO SÓC EL POETA]

Jo sóc el poeta de la realitat
Jo dic que la terra no és un eco
Ni l'home un espectre;
Sinó que totes les coses que veiem són autèntiques,
La testimoniant i àlbica matinada de les coses també autèntiques
Jo he separat la terra i el dur carbó i les roques i el sòlid llit de la mar
I vaig submergir-m'hi per cavil·lar durant molt de temps,
I tornar amb un informe,
I entenc que totes i cadascuna d'aquestes coses són positives i poderoses
I que són el que al nen li sembla que són
[I el món no és cap acudit,
I res no és una farsa]