Anna Miralpeix Llobet. El silenci ja hi era. Estàtic 4.

I de molt lluny,
la remor de l'autovia persistent.
Esmorteïda pel lladruc emmandrit d'algun gos desvagat
o la melodia imprevisible de les esquelles.
El cloquejar de les gallines
fa de coixí a la quietud dels arbres i dels núvols.
Dissimulen la seva condició de canviants
i la meva.

I, des d'aquí,
m'adono prou de quin desordre hi ha,
en quin batec retruny la vida que hem triat
amb massa pressa,
marbres silents que empresonen mirades.
Preguntes que es dissipen al paisatge
i a cada pas un mot sota una pedra.

         Il·lustració d'Elisenda Soler

Biël Barnhills · Anna Miralpeix. El silenci ja hi era.