Sanjosex. Al marge d’un camí. Bob Dylan.
Et vull donar les gràcies
per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense
saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons
del Desire
I no sóc l’únic, ja ho sé
Però m’és igual, vull agrair-te
Que un dia et posessis
a escriure
Reinventan-te constantment
Buscaves noves formes
d’emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves?
Ets només un home
M’imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem
i m’ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria
Va ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol
rebel·lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest
que una fura
Amagan-te o mostran-te
O canviant el que volies,
segons convenia
T’agraeixo aquests acords
tan copiats i tan bonics
T’agraeixo les cançons
que m’han arribat a dins
T’agraeixo aquestes veus
que tothom ja ha cantat
T’agraeixo tot l’esforç
per canviar la societat
per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense
saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons
del Desire
I no sóc l’únic, ja ho sé
Però m’és igual, vull agrair-te
Que un dia et posessis
a escriure
Reinventan-te constantment
Buscaves noves formes
d’emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves?
Ets només un home
M’imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem
i m’ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria
Va ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol
rebel·lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest
que una fura
Amagan-te o mostran-te
O canviant el que volies,
segons convenia
T’agraeixo aquests acords
tan copiats i tan bonics
T’agraeixo les cançons
que m’han arribat a dins
T’agraeixo aquestes veus
que tothom ja ha cantat
T’agraeixo tot l’esforç
per canviar la societat
Etiquetes de comentaris: Cançons
7 Comments:
A algú com en Dylan se li ha d'agrair la música i l'obsessió per no deixar-se encasellar. Personatge contradictori com ell sol, però que va canviar la història de la música moderna. Un dels més grans! Bon homenatge. Salutacions!
és un mestre, el vell Dylan!!! és dels que no he deixat mai de seguir de ben a prop. I la cançó del Sanjosex és de les millors del seu últim disc. Bona tria! Bon dia!
Hola David, salutacions! Diuen que a molts concerts el Bob Dylan ni mira ni saluda mai el públic.
Bon dia, Ricard99. Jo el Dylan no l'he seguit tant com tu i els de la teva generació; a qui sí segueixo és al Sanjosex.
M'encanta aquesta cançó.
Gràcies per posar-la per aquí que pugui copy-paste la lletra a fi de treure'n els acords!!!
Visca!
Gràcies pel teu entusiasme, Anònim.
Biel, vaig estar a l'últim concert del Dylan a Barcelona el juny passat i t'asseguro que no només va mirar i saludar el públic, sinó que va estar fantàstic musicalment (que és el que realment importa d'un músic, no creus?). El que no em convenç gens és el Sanjosex, í aquesta cançó d'homenatge la trobo simplement banal, no li arriba ni a la sola de la sabata a la pitjor cançó d'en Zimmerman (si és que n'hi ha cap). Tot i així, gràcies per penjar-la, no la coneixia! Salutacions!
Gemma
Hola Gemma, jo només vaig assistir fa molts anys a un concert del Bob Dylan i em va agradar però ell no es va dirigir en cap moment al públic. En tot cas la música sí que m'agrada i la de Sanjosex també. Gràcies a tu pel comentari. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home