Diccionari Dicţionar català-romanès român-catalan. Florin I. Bojor. G.B.G. Editora. 2008.

La publicació d’aquest llibre de consulta posa fi a la vergonyant situació que per anar a parar a la llengua romanesa, tan agermanada amb la nostra i amb la qual compartim un 73% de semblança, hem hagut de menester fins ara una tercera llengua. Fullejar-lo és una font de sorpreses i plaers inacabables.
Gràcies a aquest volum ja podrem llegir la novel·la Farsa de Màrius Serra, editada per RAO el 2009 i traduïda al romanès.

“És el primer diccionari que hom publica i un dels últims que agermanen dues llengües vives engendrades pel llatí. Més de 1.000 pàgines i 36.000 entrades són mostra d’aquest treball propedèutic per poder accedir a dues cultures que mai no havien estat traduïdes l’una de l’altra, fins i tot recollint en ell termes que poden semblar d’una grolleria intolerable per a una societat excessivament puritana. Aquestes planes han estat una i altra vegada corregides i repassades, però es tracta d’un primer acostament i, per això, val la pena ressaltar que l’estusiasme per la cultura ha de dispensar les possibles mancances.
La comunitat romanesa i moldava que viu i treballa a casa nostra representa el cinquè lloc del món on es parla la llengua de Neacşu de Câmpulung. Bé mereixen una eina com aquesta, pont d’interculturalitat privilegiat com ho fou el llatí medieval. Com diu Anatole France, un diccionari és l’univers sencer en ordre alfabètic, o, més en general, Ludwig Wittgenstein: els límits del meu llenguatge són les fronteres del meu món. No els havia de mancar, doncs, ni a ells ni a tots els qui senten amor pel país, sigui allà, sigui aquí, aquesta petita eina que eixampla i enriqueix la nova Europa”.

Aquest diccionari de mil cinquanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que recomanaria a uns quants xenòfogs que viuen i treballen a Catalunya”.