Al president Companys. Ventura Gassol.

No digueu que ja és mort -no mor l’alosa, ni el gra de blat, ni el roserar florit-, digueu només que el president reposa entre els braços materns, amorosit. No digueu que ja és mort -la mort és cosa dels homes sense rels amb l’Infinit-, digueu només que té la boca closa i la cançó de l’herba sobre el pit. No digueu que ja és mort -la Mort seria perdre’s en el no-res, i aquell que un dia acaronà la pàtria amb el peu nu, i es fa pols amb la terra que l’aferra, no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra, i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu... 1947