Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Caragol.
Declina el diumenge. Una minyona,
i les deu de la nit que estan per tocar-li.
Els seus darrers instants de portal. La mà,
sense carícia ni esma, s’arrapa
a la galta del xicot. Consternat,
un caragol al mig d’un mur eixut.
Etiquetes de comentaris: Gabriel Ferrater
18 Comments:
Breu, rodó, dur, com una pedra, aquest epigrama.
Ara que fa un munt d'anys i dos dies que va morir, ja podem dir que Ferrater és un clàssic. I l'oblidem, com a la resta dels nostres clàssics. Gràcies per aquest regal, Biel.
enigmàtic, oblidat, bo... però tinc tantes lectures que em fa l'efecte de no dinar l'abast. I el cap massa ple de pardals ( no m'agrada la primavera, no m'agrada gens!).
Sí, Anite, l'he volgut recordar ja que diumenge va fer anys que va decidir plegar de viure.
És una de les poesies que més m'agraden. La imatge final del cargol és enigmàtica i captivadora, fascinant. I això de la galta i els "darrers instants de portal" està molt ben girat.
Gulchenruz, a tots els lletra- ferits ens passa que sempre hi ha més llibres per llegir dels que podem assumir. Però em deixa molt tranquil pensar que hi ha molts llibres boníssims que no llegiré mai i molt llibres dolentíssims on hi he dedicat moltes hores. I això a un el deixa tranquil. No passa res. No cal llegir-ho tot.
Denota tristesa. O potser sóc jo, que estic una mica moixa. Deixant de banda aquest fet, és preciós. És Ferrater.
Hola Bitxo, benvinguda a casa teva. Sí, hi ha un deix de tristesa-melanconia en aquesta poesia, potser és precisament això el què la fa bonica, també.
Sempre que la llegeixo em fa pensar amb una frase de la pel·lícula "Apocalipsy Now" on es diu una cosa així com "...avui em sento com un llimac passejant-me per una fulla d'afaitar...". La imatge és terrible i bonica a la vegada.
I pensar que vaig ser devot d'en Ferrater i la pila d'anys que no el llegeixo! Ara mateix m'hi poso.
Salutacions cordials.
... En Ferrater valorava les paraules i transmetent aquella mena de força continguda i sincera en uns versos realistes que mostraven la gran dimensió humana. No oblidaré la captivació que em va produir, aquest "treballador de la cultura", com alguns el van anomenar, des d'un primer moment, quan, fa anys a l'escola, vaig llegir per primer cop un dels seus poemes i, no oblidaré que va ser ell qui em va introduir al món de Kafka amb la seva traducció de "El procés"...
he de dir-vos que ferrater (junta,ment amb estellés) els dels pocs que engresca els "desmotivats" alumnes de l'ESO.
Consternat, el caragol.
Em sembla immillorable, francament.
Benvolgut Llibreter, sempre retorno a Ferrater. Feliç que tu també hi retornis.
Benvolguda Ariadna, recordo molt bé la traducció que va fer de "El procés" de F. Kafka, editat per Proa, col·lecció "A tot vent", aquella mítica de color carbassa.
Benvolgut Boro, doncs si els alumnes s'engresquen amb Ferrater i Estellés s'ha de tirar per aquí.
Consternat és com queda el lector després de llegir el poema, Novesflors.
M'estreno als comentaris i estic d'acord amb Boro; Ferrater, Estellés i a sovint Marçal triomfen a l'ESO. Gràcies pel poema.
No puc dir res més que: m'encanta Ferrater
És genial que Ferrater, Estellés i Marçal encara triomfin entre els alumnes de secundària... diu molt dels nostres professors i d'un país que encara estem fent. Esperances. Alegries.
Marçal també, Calpurnia? Doncs ja sabeu per on heu de seguir.
Hola Tacte, Ferrater sempre té un lloc en aquest blog. Si no és un llibre sobre ell és una de les seves poesies.
Estic d'acord, Miq, el país encara l'estem fent i ens calen moltes "esperances" i "alegries".
Biel, versos com "M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul", triomfen sempre! : )
És clar que cal triar els poemes que estan preparats per entendre -la resta ja la descobriran sols si volen. I molts, volen. Hauríem de subestimar menys els nostres alumnes perquè responen molt més del que alguns es pensen. L'esperança, en tot cas, són ells!
L'esperança i el futur -i el present!- són ells. Algunes males tries pel què fa a "lectures recomenades" fabriquen no-lectors-per-sempre-més. Cal triar bé i no subestimar-los mai, estic amb tu, Calpurnia.
Engany
“Digues, per què em vas fer
confiar en mi?”
T’he pogut enganyar,
cor tan perplex?
“M’has volgut subornar,
caut, sense orgull.”
Sense espera, amb orgull,
te’m vas concedir.
“I era per fer-me mal
quan vingués avui!”
Oh, com te m’has cregut
M'encanten els comentaris-poema! Una nova modalitat! Gràcies 1000!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home