L’esquerra independentista avui. Roger Buch. Columna Edicions. 2007.

Fotografia ben enfocada del moviment independentista als Països Catalans, de totes les sigles i accents que formen aquesta heterogènia família política: l’MDT, el PSAN, les CUP, els moviments socials, els símbols identitaris, la presència a la xarxa i als mitjans de comunicació, els casals i ateneus populars, els grups extraparlamentaris i l’arribada d’ERC al poder. Tot allò que els mitjans de (des)informació majoritaris invisibilitzen o estigmatitzen a consciència ho treu a la llum aquest aclaridor assaig. D’aquí a deu anys, tornem-hi.

“En referir-nos tantes vegades a l’independentisme juvenil, estem obligats a plantejar-nos la hipòtesi que l’independentisme sigui l’etapa juvenil del nacionalisme català. Seguint aquesta argumentació, la majoria de nacionalistes catalans adults haurien estat independentistes en algun moment de la seva adolescència o joventut. Aquesta hipòtesi ha estat defensada per Enric Ucelay da Cal, que ha explicat en diferents ocasions el component de radicalitat juvenil del separatisme català dels anys vint i trenta. Així, el fet de militar a Estat Català hauria estat el pas previ, sovint necessari, per militar més endavant en el catalanisme moderat. La rauxa juvenil prèvia al seny adult. Els membres d’Estat Català eren, sobretot, joves enèrgics i haver militat al grup separatista donava el pedigrí necessari per poder tenir un passat gloriós i esdevenir un nacionalista reconegut. Les temptacions per extrapolar aquest fet a l’independentisme català actual són del tot raonables. Però potser algunes tendències estan canviant i és que, precisament, sembla que la majoria de joves que van ser independentistes durant els anys vuitanta no ho han deixat de ser, al mateix temps que continuen sorgint, com s’ha vist al llarg del llibre, noves fornades de joves independentistes. Si aquesta tendència es confirmés, estaríem davant d’un lent però decisiu canvi en la història del nacionalisme català. En pocs anys i per una substitució demogràfica, la majoria del nacionalisme català seria independentista, fet que no ha passat mai fins ara”.

Aquest volum de tres-centes tretze pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “llibres que vas comprar a la Tralla de Vic i llegir d’una tirada”.