El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Stefan Zweig. Traducció de Joan Fontcuberta. Quaderns Crema. 2001.
Llibre de memòries sobre la vida i el temps de l’escriptor Stefan Zweig. Memòries escrites al Brasil, on s’exilià, poc abans de decidir amb la seva dona plegar de viure. Zweig hi descriu la seva joventut i maduresa, les dues grans guerres, la vida tranquil·la a la ciutat de Viena, l’ascens del nazisme, la desaparició del seu país, l’Imperi Austro-Hongarès i l’exili forçat.
Aquesta autobiografia monumental és un repàs de la primera meitat del segle XX a Europa. La llengua que fa servir l’autor és precisa, neta, plena d’intel·ligència i ofici. L’estil de Zweig és sempre una delícia.
“Soc conscient de les circumstàncies adverses, però molt característiques del nostre temps, en què intento plasmar aquests records meus. Els escric en plena guerra, els escric a l’estranger i sense cap mena de recordatori. A la meva cambra d’hotel no disposo de cap exemplar dels meus llibres, de cap apunt, de cap carta d’un amic. No puc anar a buscar informació enlloc, perquè a tot el món la censura ha interromput o entrebancat el correu entre països. Vivim tots tan aïllats com fa segles, abans que inventessin els vapors, els trens, els avions i el correu. Així, doncs, de tot el meu passat, no en guardo altra cosa que allò que porto darrere el front. Tota la resta m’és inassequible o perduda en aquest moment. Però la nostra generació va aprendre a consciència el bon art de no plorar les coses perdudes, i qui sap si la pèrdua de documentació i de detalls no redundarà en benefici d’aquest llibre. Perquè jo no considero la nostra memòria com un element que reté una cosa per mer atzar i en perd una altra per casualitat, sinó com una força que ordena a dretcient i exclou sàviament. Tot allò que un home oblida de la seva vida, en realitat ja havia estat condemnat molt abans a l’oblit per un instint interior. Tan sols allò que jo vull conservar té dret a ser conservat pels altres. Parleu, doncs, records, trieu vosaltres en lloc meu i doneu almenys un reflex de la meva vida abans no caigui en la foscor!”
Aquest llibre de cinc-centes trenta-una pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “autobiografies per rellegir i recomanar pels segles dels segles”.
Etiquetes de comentaris: Stefan Zweig
9 Comments:
Un gran llibre i un gran escriptor.
Sí! És un dels meus llibres preferits. I Quaderns Crema ha traduit altres llibres d'aquest mateix autor.
Fantàstic. Me'l vaig llegir d'una tirada i s'ha convertit en el meu llibre favorit de Zweig, per damunt de qualsevol de les seves novel·les. Ja diuen que la realitat supera la ficció...
Fa goig donar una volta per la xarxa i trobar joies així. Acabo de descobrir aquesta pàgina i espero trobar el temps per repassar-la bé.
Salut companys!
Fa goig donar una volta pel meu bloc i trobar comentaris així, certament, bardamu.
Llibre de capçalera des de fa bastant temps. Indispensable, sobretot en aquests temps que estem vivint.
Felicitats pel bloc
Lau
Gràcies, Lau. Un gran llibre, sí senyor, indispensable.
Un llibre extraordinari, com també ho és 'Moments estel·lars de la humanitat'. Com que no sé alemany no el puc llegir en versió original, però en la traducció de Maria Pous, és un text meravellós. El plaer de llegir-lo és immens, encara que sigui a les 6 del matí al metro, tot anant cap a la feina.
"Moments estel·lars de la humanitat" el tinc desat per llegir algun dia.
Pel matí es llegeix molt bé, Mina.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home