21 de desembre de 2017

Moo Pak. Gabriel Josipovici. Traducció de Ferran Ràfols. Raig Verd Editorial. 2012.

En Jack Toledano i en Damien Andreson passegen llargament pels parcs de Londres i els seus amples prats. No només hi passegen sinó que sobretot hi garlen: de filosofia, de literatura, d’escriptura, és a dir, de vida i de mort i de tot l’etcètera que ho matisa i ho eixampla. 
Sense cap punt i a part es podria llegir com un assaig que va enllaçant idees com passos, parcs com ciutats i pensaments com silencis. 

“Els valors antics són objecte de burla i al seu lloc hi ha aparegut una cobdícia, una amargor i una sentimentalitat horribles de classe mitjana i de cultura mitjana i també la incapacitat per distingir el que és autèntic del que és fals que ara mateix és la base de la vida intel·lectual del país”. 

Aquest volum premi Núvol de traducció de cent setanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va recomanar la bibliotecària més divertida i rellegida de Vic quan li parlaves d’un altre llibre sense punts i a part”.








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula