4 d’abril del 2017

Cartes a l’Anna Murià 1939-1956. Mercè Rodoreda. laSal edicions de les dones. 1985.


Dinou cartes que expliquen la relació entre aquestes dues donasses que van establir amistat durant l’exili a França i que van mantenir per correspondència. 
El volum s’acompanya d’una interessant conversa amb l’Anna Murià, l’única carta que es conserva de les que envià a la Mercè Rodoreda i una altra d’aquesta a l’Agustí Bartra. 

“París 8-II-47
Estimada Anna:
No et creguis que no em recordi de vosaltres; és que em falta esma, ni escric. Fins fa poc no he començat un conte i és un martiri perquè no el puc acabar. És curiós, he fet uns quants sonets. Ha estat com si vomités. I és que, encara estic malalta, Anna. Jo que fins i tot en moments difícils —Déu sap si n’he tinguts!— he sabut trobar una mica d’alegria, ara no puc. Ha estat una pallissa tan forta que no trobo manera de poder reaccionar. El meu amor per en Joan ha estat el centre de la meva vida, en fallar-me aquest amor, m’ha fallat tot. Ni ell no podrà comprendre mai tot el que ha representat per a mi. El meu amor ha estat jove, fresc, pur. Dius que tu potser no te n’hauries anat en venir ella. Què volies que fes? Que els anés a sorprendre a l’hotel? Si haguessis vist l’Obiols aquella matinada, quan em va deixar per anar-la a rebre, després d’una nit terrible. Més que ganes d’anar-me’n vaig tenir ganes de morir-me. L’amor no és un mercadeig, Anna. L’amor de l’Obiols ha estat un amor de misèria. M’ha estimat, oh, sí! I m’estimarà quan serà vell. Quan farà deu anys que viurà amb ella, quan la seva filla potser s’haurà casat, l’Obiols plorarà per mi. Llavors veurà clar que érem un per l’altre. Ara no em veu a mi. M’estima massa. Però no em veu. Aquests anys que hem passat plens de sofriment en què he viscut d‘ell i per ell, en què no he tingut cap goig, només amargueses, no se’ls podrà treure de sobre. Però això no em resol res, és clar”. 

Aquest volum de cent una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres menuts però plens de força, sentiment, passió, literatura pels quatre cantons i un munt de coses més”.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula