2 de març de 2017

Foix i el seu temps. Gabriel Ferrater. Quaderns Crema. 1987.


Transcripció de cinc conferències que el seu autor donà a la Universitat de Barcelona els cursos 1965-66 i 1966-67. També els apunts de classe d’un dels seus alumnes, el doctor Joan Alegret. 
A cura del seu germà, en Joan Ferraté, aquest volum permet seguir el fil enraonat d’aquest poeta, traductor i professor de lingüística i crítica literària sobre un dels escriptors més importants del segle XX a Catalunya. U-na de-lí-ci-a. 

“El que convé que no entenguin el poeta són, simplement, la gent de la ràdio, la gent del cine, la gent de la televisió, la gent dels diaris. Són la gent que agafaran les seves imatges, que agafaran els seus temes i que els trivialitzaran. És el que els deia de la comparació dels Estats Units i de l’Imperi Romà que trobem a Saint-John Perse, però, en aquest cas, és el contrari: és una imatge trivialitzada pels imbècils dels diaris, que Sanit-John Perse subtilitza i aixeca pel seu procediment indirecte. Però és que podia passar el contrari: una imatge que a Foix és útil i interessant, és fatal que, si és entesa i si cau a les mans d’aquesta gent dels que els americans en diuen mitjans de massa, aquesta imatge serà corrompuda, serà trivilaitzada i serà explotada per fins abjectes. Per tant, és inevitable que el poeta es refugiï a amagar el seu sentit a aquesta gent de qui no vol ser entès, justament, per crear-se un públic, ben reduït, a qui demana i de qui espera que l’entengui plenament”. 

Aquest volum de cent setze pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres signats i plens de marques del pare”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home