27 de març de 2015

Gemma Gorga. El desordre de les mans.



Ens mirem fins a l’extenuació,
fins a omplir-nos el cos de llagues.
Benvingut el dolor que degota incansablement
i ens forada la pell. Tots els rius corren al mar i el mar
no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix
amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal
com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.
La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.






Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home