2 de maig de 2013

Xavier Giol. Inèdit.



Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.

Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!












Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula