31 de maig de 2013

La tragèdia de cal Pere Llarg. Eduard Girbal Jaume. Edicions de 1984. 2006.



Tragicocomèdia divertidíssima i visceral que en publicar-se fou declarada escandalosa i per tant amagada. L’autor hi exhibeix la pirotècnia de la llengua viva que es garlava a principis de segle. L’argument i l’acció giren al voltant de la Custòdia, una bestiassa horrible que de tan esperpèntica i exagerada pot acabar fins i tot agradant. Però de fet, no és pas l’única ni la pitjor bestiassa caracteritzada a la novel·la. 
Una mena de “Solitud” de Caterina Albert, amb la mateixa força i energia però amb molta més conya i tragèdia a la vegada. 

“Jo no em considero pas un escriptor, lector, però si mai arribés a esser-ho tingues per segur que ho podria esser dolent però ho seria honrat. 
Jo, en aquest punt i lloc de la meva història, hauria pogut dir-te que ressonà un tret, que caigué al fons del torrent un cos feixuc, que després la nit s’acotxà damunt la Serra, tota constel·lada d’estrelles, i ja em teniu alliberat de ma feixuga tasca… 
Podria fer-ho, podria dir-ho i aquest meu llibre tindria, literàriament, encara que una mica barroer, un desenllaç… 
Mes, jo, que sóc un narrador fidel, allunyo de mi tan manyaga temptació, i et dic: 
-Segueix, lector, si encara tens paciència… LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG no s’acaba amb un tret… La tragèdia de cal Pere Llarg no s’acaba de cap manera, i és per això que és més tragèdia encara.” 

Aquest volum de dues-centes vuitanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres del modernisme català que no ens han ensenyat a l’escola”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula