Danielle Collobert. Il donc.
noircir son corps – la corrosion – recouvrir la peau –
qu’il n’y ait plus une parcelle à inciser – un paysage de cicatrices –
ses rides - ses plis – son vieillissement
pas d’autre issue au coprs – le rétrécissement des surfaces – retrait à l’os –
replis à l’os – au fur et à mesure des mots – tenir au monde ainsi peut-être
Traducció d’Antoni Clapés i Víctor Sunyol
Allò doncs.
ennegrir-se el cos – l’erosió – recobrir la pell –
que no en quedi ni un tros sense incisió – un paisatge de cicatrius –
les arrugues – els plecs – l’envelliment
cap altra sortida al cos – la contracció de les superfícies –
retracció cap a l’os – replecs a l’os – a mesura dels mots –
restar en el món així potser
retracció cap a l’os – replecs a l’os – a mesura dels mots –
restar en el món així potser
Etiquetes de comentaris: Danielle Collobert
2 Comments:
Poesia de la impossibilitat, de l'estupor. Poesia atrapada en la frontera impermeable entre el jo i el món, esgotant-se en l'inútil esforç de travessar-la. No hi ha connexió possible, no hi ha enllaç, ni projecció cap enfora ni projecció cap endins malgrat les forces oposades que actuen en cada sentit... La pell és la frontera, renegrida, excoriada, arrugada, constreta contra l'os... I alhora els mots, també ells, com la pell, frontera impenetrable... Escritura amb vocació de silenci i existència seduïda per la mort.
Vaig assistir a la seva presentació, el 2009! Un dels parlaments va ser de l'enyorada Isabel Nuñez.
Gràcies, Biel!
SU
Publica un comentari a l'entrada
<< Home