19 de juny de 2012

V. A. Estellés. Coral romput.

Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuen, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge -molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana-,
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen
els versos com si fossen fotos d'una "vedette"
-cada vers té una imbècil vanitat de "vedette"-
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.

Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Blogger Sif said...

Ai, Biel, mira que en saps de tocar-nos la fibra.

20 de juny, 2012 01:32  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home