Sonia Moya. Inèdit.
PATOLOGIA
Si et poses les ulleres
d'entendre els meus poemes
veuràs que no hi ha crosta
sobre el tou de la ferida.
La pell supura sempre
versos en carn viva.
Si et poses les ulleres
d'entendre els meus poemes
veuràs que no hi ha crosta
sobre el tou de la ferida.
La pell supura sempre
versos en carn viva.
Etiquetes de comentaris: Sònia Moya
6 Comments:
Quines ganes de Sonia Moya! Ja saps que és una de les meves poetes preferides :)
M'agrada molt! Fantàstica metàfora
M'encanta!! No la coneixia...
Gràcies!
:-)
salut!
Per això aquest, com tots els altres, són poesia, perquè és carn viva i no disfressa de crosta o tirita
M'agrada la nova tendència a la condensació i a la rotunditat de la Sònia. Ganes de sentir i de llegir els seus nous poemes. Salut! Gràcies Sònia i gràcies Biel!
No la coneixia, m'ha agradat molt. La millor poesia, aquella que burxa la carn viva. Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home