17 de gener de 2012

Sonia Moya. Inèdit.

PATOLOGIA

Si et poses les ulleres
d'entendre els meus poemes
veuràs que no hi ha crosta
sobre el tou de la ferida.

La pell supura sempre
versos en carn viva.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Blogger anna g. said...

Quines ganes de Sonia Moya! Ja saps que és una de les meves poetes preferides :)

17 de gener, 2012 19:11  
Blogger la Teresa said...

M'agrada molt! Fantàstica metàfora

18 de gener, 2012 13:17  
Blogger marina said...

M'encanta!! No la coneixia...
Gràcies!

:-)

salut!

18 de gener, 2012 15:17  
Blogger griFOLL said...

Per això aquest, com tots els altres, són poesia, perquè és carn viva i no disfressa de crosta o tirita

19 de gener, 2012 01:42  
Blogger Anna said...

M'agrada la nova tendència a la condensació i a la rotunditat de la Sònia. Ganes de sentir i de llegir els seus nous poemes. Salut! Gràcies Sònia i gràcies Biel!

20 de gener, 2012 14:02  
Anonymous Marta said...

No la coneixia, m'ha agradat molt. La millor poesia, aquella que burxa la carn viva. Salut!

21 de gener, 2012 20:59  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home