20 de desembre del 2011

Elena Sixto. L'illa en vers. Moviments poètics.

Cala Pilar. Una olivera neix dins una alzina. Camins d’arena em porten a llocs nous. Vaig descobrint, olorant, sentint les plantes que m’acompanyen… sempreviva i xuclamel. Un nou color a l’arena de la platja i una font d’inspiració. Saltironegen juganeres ben a prop. Damunt les pedres m’estiro.

Que em deixin fondre en un paratge bonic,
que em permeti ser,
que pugui créixer com una llavor en terra fèrtil.
La soledat s'ha fet més dolça
que el neguit de representar un rol
en aquest teatre absurd.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula

3 Comments:

Blogger Biel Barnils Carrera said...

Aquest poema forma part del llibre "Menorca: 40 paisatges personals" Pere Fraga i Arguimbau i Francesc Xavier Roig Editors, 2011.

20 de desembre, 2011 01:36  
Blogger novesflors said...

Un poema amb el qual podria sentir-me identificada.
Que tingues un bon any 2012.

29 de desembre, 2011 19:22  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

No sempre, però sovint ens agraden els poemes amb els quals ens podem sentir identificats.
Bon any també per a tu i tothom!

12 de gener, 2012 12:16  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home