Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon. Hugo Von Hofmannsthal. Quaderns Crema. 2007.

L’autor de la carta pren una decisió ben dràstica: deixar d’escriure a causa del convenciment de la incapacitat de la llengua per capir la realitat i objectivar-la. En conseqüència calla, deixa la ploma, emmudeix. En aquesta carta, escrita al segle XVII, ho justifica.

Hi he menat a partir de Guerra y lenguaje d’Adan Kovacsics i es complementa amb la conferència L’escriptura com a espai espiritual de la nació, que tracta del paper de l'escriptura i de les generacions futures. 

“Vaig provar de sortir d’aquest estat refugiant-me en el món espiritual dels clàssics. Plató, vaig deixar-lo de banda, perquè m’espantava la volada arriscada de les seves imatges. Pensava limitar-me, sobretot, a Sèneca i Ciceró. En l’harmonia de les seves idees circumscrites i ben ordenades pensava trobar repòs i cura. Però no acabava d’arribar-hi. Entenia el que volien dir; era capaç de veure’n l’ordre admirable dels conceptes, que em semblava com aquells brolladors meravellosos que s’arboren joguinejant amb pilotetes daurades. Podia moure’m al voltant seu i observar com jugaven; però sempre es tractava d’un joc entre els seus conceptes: allò més profund i més propi del meu pensament quedava exclòs de la corranda. Al seu costat va dominar-me un sentiment terrible de soledad; vaig sentir com si m’haguessin tancat en un jardí ple d’estàtues sense ulls. I vaig fugir una altra vegada cap al buit”.

 Aquestes setenta-cinc pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que hem llegit referenciats a molts altres llibres”.