apa, apa. Maria Àngels Ollé. La Galera. 1970.

Primer volum de la col·lecció A poc a poc, que inclou altres títols com Miau, miau, El nen té tos i El rei, la reina i el ratolí, entre altres, i que m’introduí al món de la lectura i a partir del qual vaig començar a aprendre a llegir. Recordo la sala i la professora que, amb molt d’esforç, ens ensenyava un a un, llapis a la mà, a interpretar i llegir en veu alta les lletres que formaven paraules. També alguns dels dibuixos que conté el llibre estaven desats a la meva memòria i han rebrotat amb la relectura que n’he fet.

“o, o o o, o

ep, ep!

ai!

ui, ui, ui!

au, apa, apa

ai, ai, ai!

ai! el pa

ui, ui, ui!

ui! el peu

au, apa, el pa i el peu

NOTES AL LLIBRE PRIMER

Vocals: a, e, i, o, u

Consonants: p, l

p ep pa         l el

   apa peu

1 Comencem amb una vocal molt coneguda, la o, imitant el cant dels indis.

2 Introduïm la primera consonant. Hem escollit la p perquè el seu so és molt definit i no hi ha cap confusió en pronunciar-la. Tampoc en escriure-la, llevat del nen que té alguna dificultat de lateralitat. ep és una síl·laba inversa, però el so de la p és net; això facilita la retenció, per part del nen, del so de la consonant.

4-6 ai, iu, au, són expressions molt usades pel nen i amb el seu coneixement de les vocals, pot llegir-les fàcilment. És molt interessant que el nen confegeixi amb vocals solament. La e apareix en els seves tres variants: oberta, tancada i neutra. Vegeu les notes del llibre del mestre.

6 apa (ap-a i a-pa), té les dues dificultats de ep i de pa.

10 pa és molt senzill per al nen que ja ha llegit apa. Introduïm la l sense cap preparació. Pensem que la funcionalitat de l’article ajudarà a justificar-lo davant el nen que el veu per primera vegada.

14 peu és una variant de la p a l’inici de paraula.”

Aquest volum de setze pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “llibres de la meva infantesa”.