14 de novembre de 2011

Bartleby, l’escrivent. Herman Melville. Labutxaca. 2009.


Al despatx d’un advocat de Wall Street hi treballen dos copistes, en Dindi i en Grapes. També en Gingebre, el noi dels encàrrecs. Però el millor i més peculiar de tots és en Bartleby, un copista enigmàtic que ho fa trontollar tot amb el seu comportament inflexible.
De ben segur que són molt més llargues les converses i molt més voluminosos els llibres que han suggerit, apuntat i citat aquest text que el propi text en si. Com, ara que ho penso, passa sovint.

”Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m’ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s’ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. N’he conegut una bona colla, professionalment i privadament, i si volgués en podria explicar unes quantes històries que farien somriure els homes de bon cor i plorar les ànimes sentimentals. Però renuncio a les biografies de tots els altres escrivents per uns quants passatges de la vida d’en Bartleby, que era el copista més estrany que mai hagi conegut o sentit a dir. Mentre que dels altres passants podria escriure’n la vida sencera, amb la d’en Bartleby no podria pas fer el mateix. Crec que no existeix prou material per a una biografia plena i satisfactòria d’aquest home. I això és una pèrdua irreparable per a la literatura. Allò que en van veure els meus propis ulls atònits és tot el que sé d’en Bartleby, llevat, això sí, d’una vaga notícia que ja apareixerà al capdavall”.

Aquest llibre de seixanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que agraden per la senzillesa, els personatges extremats i la seva aparent superificalitat”.



Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger Sif said...

un petit gran llibre, que ha generat, tens raó, molta literatura, per exemple el Bartleby y companyia de Vila Matas on el personatge Bartleby val per descriure a la perfecció la tendència al silenci d'alguns escriptors. Melville és un autor sorprenent, gairebé sempre i, en el meu cas, una debilitat.

14 de novembre, 2011 16:41  
Anonymous Anònim said...

Aquest llibre em va arribar a través del teatre. Fa molts anys al versus Teatre una companyia en va fer una adaptació.
Ara l´estic rellegint, la frase que defineix BARTLEBY és: "preferiria no fer-ho".

Imma C.

21 de novembre, 2011 15:48  
Blogger Biel Barnils said...

No coneixia aquesta debilitat teva, Pau.

Hola Imma, ens l'hauríem de repetir uns quants cops al dia aquesta frase.

28 de novembre, 2011 18:44  
Blogger grau orange said...

Fa molts anys que el vaig llegir, amb 16 o 17 anys; regal impagable que em van fer els pares; i tinc intenció de rellegir-lo, aquesta vegada (no he estudiat l'anglès debades) en la seva versió original. Tot i el temps, però, no n'he oblidat la lectura i en retrospectiva, apreses més coses, em fa pensar en Kafka; un altre que també ha generat molta literatura. Melville és un immortal, un contemporani.

04 de desembre, 2011 16:54  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home