17 d’octubre de 2011

Sukkwan Island. David Vann. Editorial Empúries. 2010.

En Jim i en Roy, pare i fill, se’n van a viure en una cabana de fusta enmig del no-res del sud-est d’Alaska. Allà aniran emmagatzemant menjar pel llarg hivern que s’acosta.
El pare plora moltes nits lamentant-se d’accions passades, el fill l’escolta però no sap pas com ajudar-lo.
Si la història et deixa corglaçat i t’endureix l’estómac, el paisatge i la brutalitat dels esdeveniments que se succeeixen t’acompanyen més enllà de la seva lectura, molt més enllà. I alguna peça del més endins ja no et tornarà a la posició inicial.

“El dia va arribar lentament. Primer una fina línia de color gris, o potser d’un blau menys fosc, després els pics retallats com si tinguessin llum pròpia, a continuació una franja de llum que creixia ràpidament fins que els cims es van encongir encesos en foc i de sobte tot era blanc i el sol taronja que s’alçava lentament, primer amb línies fines i segmentades entre dos pics, després en una explosió de color groc fins que es fonia amb el món, massa roent per poder-lo mirar. Tot es va tornar cec. L’aigua, les muntanyes i l’aire banyats per la mateixa resplendor, la mateixa refulgència. En Jim no distingia embarcacions ni ones ni la costa, incapaç de veure res durant gairebé mitja hora, fins que el dia va ser dia i la terra va tornar a ser terra, i les ones van adquirir perspectiva i al seu damunt tot era ple de vaixells. La superfície de l’aigua continuava opaca, d’un gris blanquinós, com una membrana sòlida. El pesquer avançava lentament a vuit o nou nusos, allunyant-se de Haines, ara ja en la distància o desaparegut, massa llunyà per veure’s”.

Aquest llibre de cent seixanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de ”Premi Llibreter 2011d’altres literatures”.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Blogger kweilan said...

A mi em va commoure profundament. Bona crítica!

17 d’octubre, 2011 18:54  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Biel, dijous el tenim al club, si t'hi animes...

18 d’octubre, 2011 16:49  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Kweilan, a mi també em va commoure tota aquesta història. Diuen que aquesta altra, que el mateix autor ha publicat ara en català, DESOLACIONS, déu n'hi do també. Serà llegida!

Hola Fe, benvinguda al teu blog, si és que hi ha blogs d'algú! No podré venir al teu club de lectura d'aquest dijous...
Que no coneixeu els clubs de lectura que organitza la Fe?
Més informació a:
http://www.lespolsada.cat

18 d’octubre, 2011 17:28  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home