25 setembre, 2011

Eduard Escoffet. quan et veig; quan no et veig.

quan et veig; quan no et veig
quan et veig ara; quan no et veig ara
quan et veig cos i cos; quan no et veig cos i cos
quan et veig tu la casa el pes; quan no et veig tu la casa el pes
quan et veig i plou; quan no et veig i plou
quan et veig les coses que em dius; quan no et veig les coses que em dius
quan et veig afono el mot en la pedra la porta; quan no et veig afono el mot en la pedra la porta
quan et veig i quan no et veig; quan no et veig i quan et veig
quan et veig quan et veig i moro quan et veig; quan no et veig quan no et veig i moro quan no et veig
quan et veig fet i fet; quan no et veig res
quan et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes; quan no et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes
quan et veig i clou; quan no et veig i clou la rosa






Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula

4 Comments:

Blogger Biel Barnils said...

Al primer vídeo recita l’Àlex Brendemühl i està recollit a l'excel·lent cedé “Sampler d’amor”.

Al segon és el propi autor que es recita a si mateix.

25 setembre, 2011 17:51  
Blogger novesflors said...

Òstres, com m'agrada!
Quan el lliges et sorprén però quan l'escoltes és genial.
Les dues recitacions m'agraden. Són diferents però m'agraden totes dues.

25 setembre, 2011 20:37  
Anonymous Anònim said...

Hola!
Bon poema jugant amb el ritme i la repetició.
Una bonica troballa, em quedo amb tots 2. Cadascun hi dóna el seu propi to.
Imma C.

03 octubre, 2011 16:23  
Blogger Biel Barnils said...

M'agradava la idea de posar dues versions de la mateixa cosa.
És cert, a mesura que els vas revisionant hi trobes coses bones a les dues interpretacions.

10 octubre, 2011 14:41  

Publica un comentari

<< Home