Sílvia Bel. Gebre als ulls.

Aquest matí he descobert com et lliscava, parpella avall, una solitària llàgrima. I m’he quedat contemplant l’imperceptible camí que recorria abans de caure al buit. Llavors, m’he apropat cautelosament amb el dit índex, per fregar-la com si fos una bombolla. -Està freda, t’he dit. I m’he guardat per a mi que aquell minúscul plor era el gebre de la teva nit.