4 de maig de 2011

Sílvia Bel. Gebre als ulls.

Aquest matí he descobert
com et lliscava,
parpella avall,
una solitària llàgrima.

I m’he quedat contemplant
l’imperceptible camí
que recorria
abans de caure al buit.

Llavors, m’he apropat
cautelosament
amb el dit índex,
per fregar-la
com si fos una bombolla.

-Està freda, t’he dit.

I m’he guardat per a mi
que aquell minúscul plor
era el gebre de la teva nit.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Blogger novesflors said...

Molt delicat.

04 de maig, 2011 21:38  
Blogger Olga Xirinacs said...

¿És freda la llàgrima?
Llavors potser és de vidre.

08 de maig, 2011 10:15  
OpenID unatrobadora said...

Un detallisme exquisit

08 de maig, 2011 19:06  
Anonymous Anònim said...

No està malament, el poema. Però aquesta noia és una impostora. N'hi ha tants d'altres que mereixen més atenció que ella...

14 de maig, 2011 15:44  
Blogger Biel Barnils said...

T'haig de dir que aquí l'únic impostor/a ets tu, doncs insultes amagat darrera d'un anònim/a.
Molt valent/a, tu!

14 de maig, 2011 17:29  
Blogger Raquel Estrada Roig said...

Doncs a mi m'ha agradat molt. I si m'agrada, ja no me'n recordo, si n'he llegit de millors!

18 de maig, 2011 23:11  
Blogger Biel Barnils said...

Que consti que a mi m'agradaria que em portéssiu més la contrària, però no em sembla valent fer-ho darrera d'un anònim. Amb educació podeu deixar qualsevol comentari, sigui o no favorable al blog, als autors o als poemes que suggereixo.
Gràcies per ser-hi!

19 de maig, 2011 15:15  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home