Quan Kafka feia furor. Records del Greenwich Village. Anatole Broyard. Editorial 3 i 4. 2011.

Memòries inacabades però fabuloses d’aquest crític literari que presenten un espai (el barri novaiorquès de Greenwich Village) i un temps (després de la Segona Guerra Mundial) molt concrets.

S’hi respira ben bé l’ambient i s’hi retraten alguns dels personatges del moment, les seves fílies i manera de comportar-se, la passió desmesurada per la literatura i l’art, la revolució sexual.

Una delícia de llibre que ja em va entusiasmar només de fullejar-lo.

“M’admirava la seva capacitat d’abstracció, l’habilitat per pensar en generalitzacions no inclusives, però també el compadia. Em deia que la seva era una generació perduda, com la de Hemingway i Fitzgerald, i en realitat més i tot. Mentre els escriptors dels anys vint només havien perdut les il·lusions particulars, Delmore, el típic intel·lectual novaiorquès dels quaranta, semblava haver perdut tot el món. Feien la impressió d’haver quedat cecs de tant llegir, aquells homes. Tenien el cap tan ple de llibres, de personatges ficticis i símbols, que no hi havia lloc per a la informació tosca de l’actualitat. No eren capaços de veure els detalls, només miraven a gran escala. Encara pensaven que la gent normal era el proletariat, o les masses.

Jo també volia ser un intel·lectual, mirar-me la vida des d’una altura colossal, però no volia sacrificar el sentit de la connectivitat, de la intimitat amb les coses reals. Quan llegia un llibre, sempre mantenia un ull sobre el món, com algú que vigila el rellotge”.

Aquest volum de cent vuitanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest llamp d’editorial del País Valencià que acaba d’engegar la col·lecció empremtes”.