L’Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra. Biel Barnils. Edicions DAU. 2010.

Transcripció gairebé literal de quinze hores de converses entre aquest verbívor i qui signa aquest blog. Hi garlem dels seus quaranta-set anys de vida, de tota l’obra que ha publicat fins ara, del món del periodisme, de la independència de Catalunya, de la dependència del seu fill, de la seva biblioteca personal, del món literari que coneix tan bé, de la llengua i de la mort, el gran tabú de la nostra societat, des de l’agnosticisme.
Un plaer infinit que m’agradaria molt poder compartir amb tots vosaltres.

“BARNILS L’altre dia vaig estar llegint en diagonal, hi ha moltes maneres de llegir, també es pot llegir en diagonal, el llibre Hitler’s Private Library, que es va publicar el 2008 i que els espanyols van traduir el 2009 amb el títol Los libros del Gran Dictador. Las lecturas que moldearon la vida y la ideología de Adolf Hitler.
Es pot conèixer una persona a partir de les seves lectures. Coses que vaig llegir-hi, algunes de força previsibles: li agradava molt la religió, les ciències ocultes, va llegir força Nietzsche però manipulant-lo molt. Tenia setze mil llibres, sobretot d’astrologia i espiritisme. Molts volums sobre la mort i el suïcidi. No tenia re de poesia, cosa que m’alegra.
SERRA [Riu.]
BARNILS I absolutament re de teatre. S’avergonyia de la novel·la popular, en tenia, però amagada. Per exemple, si avui fos viu, tindria la trilogia de l’Stieg Larsson, però d’amagatotis.
SERRA Això molts, eh? [Riu.]
BARNILS Per tant, a partir de les lectures de qualsevol podem conèixer una mica la persona. De la mateixa manera que som el que mengem, també som el que llegim.
Quina mena de llibres tens en aquesta biblioteca personal on ens trobem ara?
SERRA D’entrada estic plenament d’acord amb això que dius però amb una correcció, que, a més, serà molt pertinent en el món en què vivim. La construcció de les biblioteques, aquí dec tenir uns vuit mil llibres, la meitat dels llibres de Hitler [riu], depèn de factors diferents de les lectures. Hi ha molts llibres que he llegit que no estan en aquesta biblioteca i hi ha una quants llibres d’aquesta biblioteca que no he llegit. A la biblioteca també mengem amb els ulls, implica possessió; per tant, estem més en la bibliofília que no en la lectura mateixa. Jo no dic que el Hitler no s’hagués llegit aquells setze mil llibres, però si en tenia dos mil d’astrologia és perquè tenia aquella pulsió, aquest és un bon indicador però no ho hem de confondre. En el món de la lectura, hi ha molta farsa, hi ha gent que es construeix una bibliografia i no l’ha consumida. En tot cas, tinc aquesta biblioteca perquè la meva vida, finalment, en aquests últims vint anys, tot i que he viatjat molt, ha estat sedentària; he viscut en tres o quatre cases diferents i, en canvi, hauria pogut tenir una altra vida amb les mateixes lectures que he fet fins ara i no posseir cap llibre”.

Aquest volum de cent noranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló “d’òperes primes”.