Un liberal a la Xina. Roger Albinyana. Edicions DAU. 2010.

Assaig polític, econòmic i social -si és que és decent separar una cosa de l’altra- que ens aproxima a aquest país asiàtic.
L’autor se serveix, sobretot, de la vintena llarga d’entrevistes que ha mantingut els darrers cinc anys amb acadèmics, polítics, periodistes i diplomàtics orientals i occidentals.
Mereixen un capítol cadascú els casos excepcionals de Singapur i Taiwan.

“El debat amb un xinès es plasma de manera diferent al que hom pot tenir amb una persona de cultura occidental. Amb un xinès pots estar hores i hores dialogant de manera circular entorn d’un tema sense entrar-hi plenament. No és coincidència que la retòrica mordaç i eficient dels països més avançats de l’hemisferi nord, d’entrar directament en un tema, pugui resultar en va en el diàleg amb un xinès. Els xinesos no els agrada tractar de manera directa i punxant un tema, especialment si és controvertit, ja que prefereixen tractar-lo de manera circular. Són clarament coneixedors del tema de què finalment vols tractar, però convé més fer-ho de manera circular, potser sense necessitat d’entrar-hi eventualment, malgrat que una part i l’altra són conscients del que s’està tractant. Els diàlegs són particularment formals i estructurats. Algú raonablement pot pensar que és una manera d’escapolir-se elegantment del nucli d’una qüestió punxeguda, però podem assegurar que resulta la manera més eficaç per esfondrar alguns mites sobre l’àrdua tasca del diàleg intercultural amb els xinesos.”

Aquest volum de cent quaranta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-sobre-el-gegant-adormit-que-ja-no-ho-està-d’adormit, els que ho estem som nosaltres”.