9 de juny de 2010

Maletes perdudes. Jordi Puntí. Editorial Empúries. 2010.


En Gabriel Delacruz treballa de transportista a La Ibérica. Recorre mig Europa i hi abandona quatre fills de quatre mares diferents.
Desapareix. Els seus fills es coneixen i reunits van reconstruint el trencaclosques de la vida del pare que mai van tenir.
La millor novel·la que he llegit aquest any i bona part de l’anterior. I ja estem arribant al seu meridià.

“Les punxades naixien molt al fons de l’orella dreta. Brollaven del cervell i després s’expandien en cercles concèntrics per devastar les ramificacions dels nervis d’aquella banda del crani. El dolor viatjava per la sang amb els batecs del cor. Les quatre passes que hi havia fins al lavabo li van fer l’efecte d’una detonació continuada del timpà. Se’l notava embussat pel pus i estava completament sord. Es va mirar al mirall per comprovar que aquella part del seu rostre encara existia. La parpella de l’ull dret li feia pampallugues. Una vegada, en Petroli els havia provat d’explicar el mal que feia una bona infecció d’orella: És com un mal de queixal, però amb tots els queixals alhora, havia dit. Ell i en Bundó l’havien acusat d’exagerar, però ara li donava la raó. Davant d’aquest panorama, va pensar el mateix que hauríem pensat tots: Amb un mal així, demà no em puc suïcidar”.

Aquest llibre de quatre-centes cinquanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-que-el-Màrius-Serra-et-va-dir,-quan-encara-ni-es-venia-a-les-llibreries-, se’n-sentirà-a-parlar”.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Noi, ja veig que t´ha agradat molt!

Estic contenta per l´èxit de Maletes perdudes, d´en Jordi Punti havia llegit els contes de Pell d´armadillo i Animals tristos.
La veritat és que és una bona novel.la, feia uns quants anys que hi treballava, i els lectors ho diuen.
És de Manlleu, bona terra.
Imma

09 de juny, 2010 12:51  
Anonymous Anite said...

L'he llegit fa poc. La primera part, un pèl enganxosa. La segona, em va xuclar com un tornado, i el final, molt bo. Molts fragments, com el que ens mostres, magistrals, per subratllar, es nota que ha picat pedra.

09 de juny, 2010 17:21  
Blogger Robert said...

gràcies per la recomanació,...

10 de juny, 2010 18:05  
Blogger kweilan said...

Jo la tinc pendent però tinc ganes de llegir-la.

10 de juny, 2010 21:53  
Blogger Biel Barnils said...

I ha guanyat el Premi Llibreter 2010! Se'l ben mereix. Felicitats, Jordi!

23 de juny, 2010 16:39  
Blogger Marta said...

Biel, realment és una excel·lent novela. M'encanta el troç que has apuntat!

28 de juny, 2010 12:53  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Marta, content que t'hagi agradat la novel·la. I el fragment que he triat.
Ens llegim!

28 de juny, 2010 13:07  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home