5 d’abril de 2010

W. H. Auden. Funeral Blues.

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crêpe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now; put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood;
For nothing now can ever come to any good.


Traducció de Narcís Comadira

Blues funeral

Fora tots els rellotges i el telèfon odiós,
doneu, perquè no bordi, un os sucós al gos,
tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.

Que els avions voltegin pel cel gemegant fort,
que hi guixin un missatge: El Meu Amor És Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
i els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.

Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent,
la setmana de feina i el diumenge indolent,
migdia i mitjanit, la parla i la cançó,
jo em creia que l’amor durava sempre: no.

No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una;
desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d’ara podrà fer-se gran.


I la versió del Salvador Oliva:


Funeral Blues - W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Blogger kweilan said...

Gràcies per penjar un poema preciós.

05 d’abril, 2010 22:26  
Blogger L'Espolsada llibres said...

El vaig sentir per primer cop al funeral de Quatre bodes i un funeral i em va enamorar. Gràcies per compartir-lo.

06 d’abril, 2010 11:59  
Blogger Més o menys said...

Hola Biel, hola a tots...

Em demanes que hi deixi un comentari. Bé, què dir? Que em sembla un poema extraordinari; commovedor, punyent i abismal i vestit d'una senzillesa que el fa immens.

Sense por de semblar un talòs en caure en el tòpic d'esmentar la pel·lícula que l'ha fet mundialment conegut, la recitació que en fa John Hannah en l'escena del funeral em sembla certament molt bona. Auden amb un to escocès: http://www.youtube.com/watch?v=b_a-eXIoyYA

06 d’abril, 2010 12:03  
Anonymous anite said...

Com que visc a la lluna, no he vist la peli, i vaig conèixer el poema per la traducció d'en Comadira, excel.lent. Ara mateix miraré aquesta recitació. Auden retrata perfectament el dolor sense consol, que encara no està apaivagat pel pas del temps... fa venir esgarrifances.

06 d’abril, 2010 12:42  
Blogger anna g. said...

A mi se m'ha fet un nus a la gola en llegir-lo... M'hi identifico plenament en compartir la pèrdua de l'ésser estimat. Sensacional.

06 d’abril, 2010 17:22  
Blogger novesflors said...

Quina potència tan amarga dels mots, quin dolor infinit i impotent...

06 d’abril, 2010 18:47  
Anonymous Anònim said...

Poema conegut per la pel.lícula.

Punyent, et deixa garratibat a la cadira amb tota la seva força.

Imma

08 d’abril, 2010 12:34  
Blogger Biel Barnils said...

Hola kweilan, gràcies a tu per ser-hi cada setmana.

Hola Fe i Imma, doncs jo el vaig llegir i sentir per primera vegada a l’antologia QUE NO MORI LA LLUM. 50 POEMES PER FUNERALS de Jaume Subirana i editat per Ara Llibres.

Hola Pol, tu en saps molt de literatura, aviam si en deixes més de comentaris. Gràcies per l’enllaç.

Hola Anite, deu ser bo que una poesia et faci sentir esgarrifances.

Hola Anna G., espero que se t’hagi desfet el nus. Si no malament rai.

Hola Novesflors, oi?

13 d’abril, 2010 12:21  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home