21 d’abril del 2010

9 Comments:

Blogger SU said...

Carai, Biel! Quin poema més bestial, no?

Confio que el teu dia Sant Jordi sigui ben eixerit!

Bona feina i bona poesia!

SU

22 d’abril, 2010 17:22  
Blogger David said...

Extraordinari, en Brossa, com sempre. Sautacions!

24 d’abril, 2010 22:44  
Anonymous Anònim said...

La diferència entre la poesia i el gest quotidià i familiar, és no res...

27 d’abril, 2010 15:54  
Blogger Ferdinand said...

D'això en dieu poema? algun dia algun aprofitat vendrà tifes plantades dalt d'un bastonet justificant que és una gran poesia visual, una metàfora o què sé jo, i com hi ha món que milers de ximples les compraran!
Si Shakespeare visqués, el matarieu de l'ensurt! Sort que jo, P. V., fa temps que ja no hi sóc. Ja vaig fer els meus "piquitos" amb A.R.

27 d’abril, 2010 16:49  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Ei, Su. El terratrèmol de Sant Jordi ja ha passat. Ara toca aixecar-se, caminar i tornar un munt de llibres. Espero que el teu anés bé.

Hola David, content que t'hagi agradat, a mi és dels que més m'agraden.

Hola Videpervida, ho deia Brossa oi això? La relació estreta entre la poesia i la vida quotidiana.

Hola PV! Em sembla molt bé que expressis el teu rebuig a la meva proposta d'aquesta setmana.
No tinc jo la potestat d'afirmar o de negar què és i què deixa de ser poesia. La tens tu? La té Shakespeare? En tot cas sí que puc dir-te que per mi la poesia va més enllà de l'escriure en vers.
Què és per tu la poesia i que pel què es veu no coincideix gens amb aquesta proposta brossiana?

02 de maig, 2010 15:30  
Blogger SU said...

Biel,

Perfectament recuperada de Sant Jordi...

Et llegeixo!

Un petonet,

SU

03 de maig, 2010 17:29  
Anonymous Sóc Pagesa said...

Ben be que m´hi veig del tot reflectida... Què gran que era en Brossa! Inmens!

04 de maig, 2010 21:03  
Blogger Ferdinand said...

Jo si que tinc la potestat de contestar-te, Biel. U: la poesia si no es escrita no és poesia... això són imatges que no tenen ni solta ni volta, i "xorres", d'aquelles que els mil i un amics que tenim al feisbuc ens envien per mail. La poesia o es poesia o no és, no val l'invent de poesia visual, no funciona. És com la narrativa històrica; o és narrativa o és història: junt no encaixa, per molt que es vulgui justificar. Dos: t'imagines la narrativa visual? va, vés, home, tira... és el mateix.
Vardaman: mi madre es un pez! no te quiero, trucha.

06 de maig, 2010 12:55  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Ep, Pagesa. Content de saber de tu!

12 de maig, 2010 09:49  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home