1 de març del 2010

Quatre germanes. Jetta Carleton. Libros del Asteroide. 2009.


Primer i únic llibre publicat d’aquesta desconeguda escriptora nord-americana que dibuixa els contorns i les interioritats d’una família que reuneix cada estiu les seves filles, per passar els dies de vacances, a la granja que tenen a l’oest de l’estat de Missouri.
Tots tenen els seus secrets però, sobretot, un sentiment de culpa que sembla que no s’hagi d’acabar mai. El pes de la religió, la fatalitat, les passions, els deures, marquen els seus caràcters i actituds.
Rubriquen la qualitat de la novel·la l’editorial que l’edita i qui signa la traducció, el gran Jordi Nopca.

“Havia llegit novel·les de Walter Scott i de Charles Dickens i tot sovint parlava d’altres escriptors i de llibres que en Matthew no coneixia: Theodore Dreiser, Edith Wharton, George Sand (l’havia sorprès molt, saber que George Sand era una dona) i d’una novel·la que es deia Madame Bovary, escrita per un francès. Ell es va interessar per saber com havia arribat fins aquells llibres. Que potser n’hi havien parlat a l’escola de Saint Louis? La Charlotte li va contestar que gairebé tots els havia llegit a casa: la mare en tenia piles i piles. Fins i tot havia escrit part d’una novel·la que havia donat a llegir a la seva filla.
El seu cor també era sensible a la poesia, especialment a la de Keats i Tennyson (li encantaven La vigília de Santa Agnès i La dama de Shalott). També li agradava molt un llibre que li havien regalat per Nadal a la mare, El Rubaiyat d’Omar Khayyám.”

Aquest llibre de quatre-centes trenta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que la seva lectura ens ha deixat alguna cosa a dins per sempre més i que no sabríem ara com explicar”.

Etiquetes de comentaris:

14 que prenen la paraula

14 Comments:

Blogger Núria Talavera said...

curiós comentari, m'agrada trobar-lo... vaig regalar aquest llibre aquest nadal passat -tot i que no l'havia llegit- per tres motius que em van cridar l'atenció: el títol, la portada i saber que era l'únic llibre publicat per aquesta autora.

Ara, amb aquest comentari, m'has fet venir ganes de llegir-lo -finalment :)

01 de març, 2010 00:32  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Genial!

01 de març, 2010 10:38  
Blogger anna g. said...

Serà qüestió de buscar-lo, trobar-lo i llegir-lo :)

01 de març, 2010 12:31  
Blogger myself said...

Quines ganes que fas venir de llegir-lo. «llibres que la seva lectura ens ha deixat alguna cosa a dins per sempre més...» m'agrada molt aquesta sensació.

01 de març, 2010 14:46  
Blogger Ferdinand said...

Es que "Libros Del Asteroide" es una bona editorial, i aquest llibre serà un dels meus propers objectius.
Proper = aviat però no es pot definir en el temps. Amorrat al piló de llibres pendents que hauria de llegir abans que cap altre.
Salut, cuida't.
Fgt

01 de març, 2010 18:35  
Blogger kweilan said...

Vaig fer una visita a l'amiga Fe a l'Espolsada que me'l va recomanar i me'l vaig quedar. Serà el proper llibre que llegeixi. Bona ressenya!

01 de març, 2010 21:01  
Anonymous viu i llegeix said...

només faig bque sentir-ne coses bones d'aquest llibre i d'aquest editorial. Ja és al sac!

01 de març, 2010 22:35  
Anonymous Anònim said...

Des d´aquí agrair al traductor Jordi Nopca que va participar en el club de lectura organitzat per La Tralla, ens va explicar com li agradava el llibre, i tots els ets i uts de la seva feina.
De moment sento molt bones opinions d´aquesta única novel.la de la Jetta Carletton.
Imma

01 de març, 2010 23:12  
Blogger Jordi Nopca said...

Abans de res: gràcies, gràcies i més gràcies, Biel!

És esperançador que el llibre us hagi entusiasmat (o que el comentari del senyor Tinta Xinesa us engresqui a llegir la novel·la). Traduir 'Quatre germanes' va ser un plaer molt més relaxant que 'Van venir com orenetes', de William Maxwell, la primera novel·la que Asteroide em va encarregar: el resultat va ser positiu i gratificant -com amb les germanes Soames- però em va fer suar de valent...

Us deixo link del meu blog, on hi penjo els articles que publico a la premsa: combino el que faig ara amb les ressenyes de discos de tota mena que publicava a Mondosonoro:

http://jordinopca.blogspot.com

Fins aviat!

Jordi

02 de març, 2010 16:35  
Blogger Mireia said...

Em va agradar mooolt!!
Descobrir aquesta editorial (ASTEROIDE), ha estat un meravellós regal, tot el que publiquen és una meravella!!!

03 de març, 2010 11:10  
Blogger Sandra D.Roig said...

M'has fet delir.
El buscaré.
Una abraçada.

09 de març, 2010 18:38  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Núria, típic cas de llibre que-regalem-que-no-hem-llegit i després acabem llegint nosaltres. Espero que el disfrutis!

Tu sí que ets genial, Fe! Oi que també et va agradar molt?

Hola Anna G., si el llegeixes ja ens diràs què t'ha semblat.

Hola myself, és una sensació que no tinc sempre i que em costa molt d'expressar; com tantes coses que ens passen i sentim que no tenim manera de verbalitzar, el llenguatge és fantàstic però limitat, cal acceptar-ho i dir-ho.

Hola Ferran, sí, és una bona editorial que es va fent un bon nom entre els que ens agrada la qualitat més que la quantitat. Si mai l'acabes lleginmt ja el comentarem.

Hola kweilan, la Fe l'acostuma a encertar.

Hola viu i llegeix, al sac i ben lligat?

Hola Imma, aviam si t'animes a llegir-lo. El club de lectura no et va motivar prou per fer-ho? ;)

Hola Jordi Nopca, ja hi ha l'enllaç del teu blog al cos del meu comentari del llibre, a sobre el teu nom. Un blog que s'actualitza molt sovint i amb textos llargs i interessants.
Gràcies per dir-hi la teva, no hi ha cosa que m'agradi més que els autors i traductors dels llibres pàrticipeu en aquest debat permanent que no té data de finaliztació.

Hola Mireia, ASTEROIDE és una mica com QUADERNS CREMA, potser no t'ho llegeixes tot però sempre hi pares l'orella, oi?

Hola Sandra, ja m'agrada fer-te delir per llegir. Bona lectura!

10 de març, 2010 10:20  
Anonymous Anònim said...

A mi també em va agradar molt, em va deixar molt bon regust. Estic d'acord amb el Biel. I la traducció, excel·lent!

24 de març, 2010 22:03  
Anonymous Anònim said...

sí senyor, gran traducció!

05 d’abril, 2010 15:37  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home